Trabajadores y política en Cataluña, 1834-1870 / Juanjo Romero
Romero Marín, Juan José


En: 207819 Clase antes que nación : trabajadores, movimiento obrero y cuestión nacional en la Barcelona metropolitana, 1840-2017. Vilassar de Dalt : El Viejo Topo, [2017]

Clase antes que nación : trabajadores, movimiento obrero y cuestión nacional en la Barcelona metropolitana, 1840-2017 / José Luís Oyón y Juanjo Romero (eds.) ; Juanjo Romero, Pere Gabriel, Álvaro Girón Sierra, Eduard Masjuan, José Luis Oyón, Enric Ucely-Da Cal, José Luis Martín Ramos, Enrique Tudela Vázquez, Martí Marí, Marc Andreu Acebal, Marina Subirats



Vilassar de Dalt : El Viejo Topo, [2017]
461 p. ; 24 cm
Bibliografia. Textos en castellà i català.
ISBN 9788416995332

Els diversos capítols que integren aquesta obra destapen l'aparent paradoxa que l'assumpció per part dels treballadors de perspectives nacionals va ser paral·lela al declivi de la catalanitat en el si de la pròpia classe obrera. (Editorial).


Conté:
- 207820  Oyón Bañales. José Luis. Trabajadores, movimiento obrero y cuestión nacional en la Catalunya metropolitana, 1840-2017.
- 207821  Romero Marín. Juan José. Trabajadores y política en Cataluña, 1834-1870.
- 207822  Gabriel i Sirvent. Pere. Obrers i sindicats al segle XIX, fins els anys de la Primera Guerra Mundial.
- 207823  Girón Sierra. Àlvaro. Discursos sobre la raza en el anarquismo barcelonés.
- 207824  Masjuan i Bracons. Eduard. Universalismo y neomaltusianismo en el mundo anarquista.
- 207825  Oyón Bañales. José Luis. Trabajadores catalanes y trabajadores inmigrantes.
- 207826  Ucelay Da Cal. Enric. Lo que faltaba : el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, 1928-1929 y las Ligas Anti-Imperialistas, o, la ausencia y presencia de una influencia decisiva en el comunismo catalán.
- 207827  Martín Ramos. José Luis. Social y nacional, por este orden.
- 207828  Tudela Vázquez. Enrique. Venir para quedarse.
- 207829  Marín i Corbera. Martí. De inmigrantes a ciudadanos.
- 207830  Acebal. Marc Andreu. Fita, oblit o vigència del catalanisme popular.
- 207831  Subirats. Marina. La Clase trabajadora.
- 207832  Oyón Bañales. José Luis. Anarquismo y antinacionalismo en Solidaridad Obrera.

Prosopografías de lo efímero : trayectorias profesionales de las artesanas barcelonesas en el siglo XIX / Juanjo Romero Marín
Romero Marín, Juan José


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 12, núm. 2 (2005) , p. 235-253

Les artesanes en l'era de la modernització representen un dels sectors femenins pitjor coneguts. La manca de dades sobre les seves vides pot ser esmenada, encara que limitadamente, pel recurs a "fragments de vida" que il·luminen esporàdicament la seva invisibilitat. Unes poques dades fiscals, administratives i notarials permeten apreciar a aquestes dones com a veritables agents del canvi social i gestores tant dels seus negocis com del futur dels seus llinatges.

La Maestria silenciosa : maestras artesanas en la Barcelona de la primer mitad del siglo XIX
Romero Marín, Juan José


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 4, núm. 2 (1997) , p. 275-294
Exemplar dedicat a: "Historia de las mujeres y fuentes orales".

Propuestas metodológicas para la aplicación de HISCO en el caso de Cataluña, siglos XV-XX / Joana M. Pujadas-Mora, Juanjo Romero-Marín, Conchi Villar
Pujadas Mora, Joana Maria


En: Revista de Demografía Histórica. Madrid. Vol. 32, núm. 1 (2014) , p. 181-220 : il. gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex amb la classificació per sector i subsector dels codis HISCO. Resums en castellà, anglès i francès.

L'abolició de la Matrícula de Mar i les tasques de càrrega i descàrrega al port de Barcelona, 1868-1874 / Jordi Ibarz Gelabert ; Juanjo Romero Marín
Ibarz Gelabert, Jordi


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 15 (2009) , p. 255-270 (El Tombant de 1868-1874. III. Activitat econòmica i política social) 
Notes a peu de pàgina.

Presència femenina a la gestió dels negocis artesans barcelonins : 1823-1860 / Juanjo Romero
Romero Marín, Juan José


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 56 (2008) , p. 165-180
Notes a peu de pàgina.

Aquest article pretén fer una primera aproximació al tema de l'administració femenina als petits negocis de caràcter menestral al període de crisi d'aquest model de producció, de 1814 a 1860, quan els menestrals barcelonins van veure's dins una conjuntura sense precedents a la qual havien d'adaptar-se si no volien desaparèixer. En aquest context de transformació el paper de les dones va adquirir una importància insospitada. Encara que poc coneguda i numèricament reduïda, la gestió femenina va integrar-se dins les estratègies de supervivència artesana. No obstant això, els models de gestió femenins van ser diferents en cadascun dels oficis i estrats socioeconòmics menestrals. En general, s'aprecia que als oficis de l'alimentació, pertanyents al sector de béns de consum, les dones mantingueren i fins i tot milloraren la seva posició econòmica i la dels seus hereus. A l'altre gran sector productor de béns de consum, la confecció, les dones van provar diverses estratègies de naturalesa molt diferent, no sempre amb èxit. En canvi, als sectors dedicats als béns intermedis, com el del metall o la fusta, l'administració femenina va tendir a allunyar-se de la producció directa, bé que no sempre de l'ofici, i de vegades a diversificar- se cap a inversions no productives.

La dramaturigia social. Dios y fuego en la Barcelona del siglo XIX / Juanjo Romero Marín
Romero Marín, Juan José


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 1 (1998-2000) , 17 p
Notes. Resum en castellà i en anglès.

El fenomen urbà pot ser considerat com l'escenari del "drama social". La ciutat com a creació col·lectiva reflecteix les pors i somnis dels seus habitants. No obstant això, no tots els actors socials tenen la mateixa capacitat transformadora. A més, l'escenari urbà posseeix diferents significats per a cadascun d'aquests grups. L'espai urbà era el "escenari del poder" per a les classes mitjanes (burgesia) mentre que per a les classes populars era un "espai ritual". Sobre l'espai urbà les classes populars trobaven la seva definició com un sol cos, com "nosaltres". Barcelona durant el segle XIX ens mostra un bon exemple de "conflicte d'escenaris". El model urbà de les classes mitjanes era el funcional: la ciutat-màquina. Llocs de treball, de residència, d'oci van ser separats i, per descomptat, la "privadesa" es va convertir en valor primordial. Per contra, les classes populars veien l'espai urbà com un espai ritual. Durant els festivals i la revolta dit ritual arribava a la catarsi. Utilitzant la iconografia religiosa, aixecant fogueres, recorrent els mateixos carrers, cantant, disfressant-se, i satirizando la gent mostra una manera diferent d'ocupar l'esfera urbana. En definitiva, la revolta pot ser considerada com la forma més extrema del drama social, la millor forma de ritualizar els enormes canvis portats per la modernització vuitcentista.

La Construcció de la cultura d'ofici durant la industrialització. Barcelona, 1814-1860 / Juanjo Romero Marín
Romero Marín, Juan José


En: Revista d'Etnologia de Catalunya. [Barcelona], núm. 24 (2004) , p. 132-133
Beca de Recerca del Patrimoni Etnològic de Catalunya (2002).

De agremiados a menestrales: los artesanos barceloneses de 1814 a 1860 / Juan José Romero Marín; dirigida per Susanna Tavera i García
Romero Marín, Juan José


Dirigida per: Tavera i García, Susanna. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, [2003]
528 p. : gràf.
Programa de doctorat: Esudis Urbans. Bienni 1991-1993. Bibliografia. Notes.

D'agremiats a menestrals: Els artesans barcelonins de 1814 a 1860 / Juanjo Romero Marín
Romero Marín, Juan José


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 16 (2005) , p. 201-219 (Tesis Doctorals) 
Referències bibliogràfiques.

Els menestrals han estat considerats, per la historiografia sobre la industrialització, com una de les primeres víctimes del procés de modernització que s'inicià amb l'edat contemporània. Els estudis més recents, però, han limitat l'amplitud i els efectes de la revolució industrial i han posat en dubte moltes de les assumpcions establertes. Aquest estudi, centrat en l'estudi dels artesans barcelonins que van patir el desgavellament dels gremis i els efectes de la industrialització, s'emmarca en aquest esforç de reinterpretació i destaca la capacitat d'adaptació dels menestrals tradicionals al nou entorn social i econòmic. Partint de l'anàlisi de l'entorn urbà, des d'una perspectiva basada en les cultures del treball, aquest escrit repassa la relació dels artesans amb la cultura obrera coetània, la realitat o irrealitat de la mobilitat professional, i finalitza amb un recorregut pels mecanismes que van permetre la supervivència s'aquests productors aferrats al seu petit taller i a la seva forma de produir.

La Força d'una cadena descansa sobre l'anella més dèbil: mestresses artesanes barcelonines al segle XIX / Juanjo Romero Marín
Romero Marín, Juan José


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 11 (2n semestre 2004), p. 93-100 (La ciutat i les revolucions, 1808-1868. II, El procés d'industrialització) 
Referències bibliogràfiques. Notes a peu de pàgina.

El Ocaso del milenio gremial: trabajadores especializados en Barcelona durante la crisis del Antiguo Régimen / Juan José Romero Marín
Romero Marín, Juan José


Dirigida per: Tavera García, Susana. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 1994
284 f., 5 làm. : gràf. ; 30 cm
Bibliografia. Notes.